L’encèfal consta de quatre parts principals: el tronc de l’encèfal, el cerebel, el diencèfal i el cervell.
El tronc de l’encèfal consta de tres parts: el bulb raquidi, la protuberància i el mesencèfal.
El bulb raquidi és la part de l’encèfal que s’uneix a la medul·la espinal i constitueix la part inferior del tronc encefàlic. En el bulb es localitzen els fascicles ascendents (sensorials) i els descendents (motors), que comuniquen la medul·la espinal amb l’encèfal, a més de nombrosos nuclis o centres (masses de substància grisa) que regulen diverses funcions vitals, com ara la funció respiratòria, els batecs cardíacs i el diàmetre vascular. Altres centres regulen funcions no vitals com el vòmit, la tos, l'esternut, el singlot i la deglució.
La protuberància està situada immediatament per sobre del bulb i, igual que el bulb, està composta per nuclis i fascicles ascendents (sensorials) i descendents (motors). Conté nuclis que participen, juntament amb el bulb, en la regulació de la respiració.
El mesencèfal s’estén des de la protuberància fins al diencèfal i, igual que el bulb i la protuberància, conté nuclis i fascicles. Entre els nuclis que comprèn el mesencèfal hi ha les dues substàncies negres i els dos nuclis vermells, que participen en la regulació de l'activitat muscular.
En el tronc de l’encèfal també se situa la formació reticular. Aquest sistema s’encarrega de mantenir la consciència i el despertar.
El cerebel ocupa la porció posterior inferior de la cavitat cranial. La funció principal del cerebel és la coordinació dels moviments, de la postura i de l’equilibri.
El diencèfal se situa entre el tronc de l’encèfal i el cervell. Consta de dues parts principals: el tàlem i l’hipotàlem.
El
tàlem constitueix la principal estació per als impulsos sensorials que arriben a l'escorça cerebral des de la medul·la espinal, el tronc de l'encèfal, el cerebel i altres parts del cervell. A més, exerceixen una funció essencial en la consciència i l'adquisició de coneixements, és a dir, en la cognició, i participen en el control de les emocions, la memòria, les accions motores voluntàries i el desvetllament. L’
hipotàlem és un dels principals reguladors de l'homeòstasi. Regula la contracció del múscul llis i del múscul cardíac, així com les secrecions de moltes glàndules. A més, intervé en les emocions i en el comportament, la ingesta de begudes i aliments, la temperatura corporal i els ritmes circadiaris.
El cervell constitueix la major part de l’encèfal i es recolza en el diencèfal i el tronc de l’encèfal.
Consta de l’escorça cerebral (capa superficial de substància grisa), la substància blanca (subjacent a l’escorça cerebral) i els nuclis estriats (situats a la part més profunda de la substància blanca).
El cervell és el bressol de la intel·ligència, permet als éssers humans llegir, escriure, parlar, fer càlculs, compondre música, recordar el passat, planejar el futur i imaginar allò que no ha existit.
Si voleu aprofundir al tema
cervell.....Algunes curiositats interessants també les podeu saber:
*50 curiositats sobre el cervellDins de l'enfèfal, també creiem apropiat parlar de:
1.-Àrees funcionals de l’escorça cerebral
Les funcions del cervell són nombroses i complexes. En general, el còrtex es divideix en tres grans àrees funcionals: àrees sensorials (reben i interpreten impulsos relacionats amb les sensacions); àrees motores (inicien moviments), i àrees d’associació (funcions d’integració més complexes, com memòria, emocions, etc.).
2.-Sistema límbic
El sistema límbic es compon d’un anell d’estructures que envolta la part superior del tronc de l’encèfal, en el límit intern del cervell y el sòl del diencèfal. La seva funció primordial és el control de les emociones, com ara el dolor, el plaer, la docilitat, l’afecte i la ira.
3.-Dominància cerebral
Encara que els hemisferis dret i esquerre són raonablement simètrics, hi ha diferències funcionals entre tots dos, perquè, tot i compartir moltes funcions, també s’especialitzen en d’altres. Per aquest motiu, es produeix una dominància de l’hemisferi esquerre en el llenguatge parlat i escrit, en les habilitats numèriques i científiques i en el raonament. A la inversa, l’hemisferi dret és més important en les habilitats musicals, en la percepció espacial o en el reconeixement del propi cos.
Fonts consultades:
HealthlibraryUniversitat Autònoma de Madrid IQB: MedicciclopediaInfermera virtual
ViquipèdiaEl cuerpo humano (Ed. Plaza & Janés)
Diccionari enciclopèdic de Medicina (Enc. Catalana)
