viernes, 30 de abril de 2010

Síndrome de l’edifici malalt


Introducció, característiques i símptomes

L’opinió popular de l’”edifici malalt” sol associar aquest síndrome a una construcció mal feta o mal planejada. Curiosament no és així, sinó al contrari, els més moderns edificis d'oficines, els més ben pensats i construïts amb major luxe, són els que donen major índex de casos.

A partir dels setanta, es va començar a detectar que a certs edificis s'observava una major incidència de cefalees, irritació de mucoses i sensació de fatiga.
Curiosament, aquests símptomes es produïen amb més freqüència en edificis d'oficines moderns. Estudis posteriors, detectàren certa relació entre la síndrome de l'"Edifici malalt" i les tècniques de substitució de la ventilació natural per sistemes centralitzats d'aire condicionat.

A mode d’apunt, m’agradaria fer constar també, que l'OMS, estima que la síndrome afecta entre un 10% i un 30% dels ocupants d'un 30% dels edificis moderns.
Els símptomes detectats són:

-- Irritació d'ulls, nas i coll.
-- Sequedat de pell i mucoses.
-- Eritema cutània.
-- Fatiga mental, somnolència.
-- Cefalees, vertígens.
-- Major incidència d'infeccions de vies respiratòries altes.
-- Dificultat respiratòria, panteix, ronquera, asma, disfonia, tos.
-- Alteracions del gust i de l'olfacte.
-- Nàusees.

Els símptomes se solen confondre amb grips o refredats, congestió, mareigs, cansament, irritació dels ulls, el nas i el coll, i patologies d’índole similar.
Normalment, s'associen al lloc de treball, solament si afecten simultàniament a diversos empleats o si tenen una persistència no raonable.
També poden relacionar-se fàcilment, a la jornada laboral, doncs augmenten amb l’estada al lloc de treball i milloren en abandonar-lo, arribant a desaparèixer durant les vacances.
Altres vegades hi pot haver reaccions al•lèrgiques.

Un únic factor responsable del malestar és fàcilment perceptible, però si actuen alguns i més si ho fan de forma intermitent, fan difícil la seva detecció.
Las causes, poden procedir igualment de dins que de fora de l'edifici, de materials químics, bacteris, fongs, el pol•len i la pols, la temperatura, la humitat, la il•luminació, el soroll, l'estrès personal i el relacionat amb el treball|feina i condicions de salut preexistents …

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’ edifici malalt com aquell edifici en el qual les queixes degudes al malestar i als problemes de salut són més freqüents que les raonablement esperables, és a dir, de més del 20 % dels treballadors.

El denominador comú d’aquests edificis és:

— Són edificis dotats de sistemes de ventilació i climatització forçada de l’aire.
— Amb caràcter general les finestres no són practicables.
— Practiquen l’estalvi energètic amb renovació/climatització que varia segons l’època
de l’any.
— El clima interior és homogeni i es manté habitualment càlid.
— Bona part de la seva superfície interior està recoberta per materials tèxtils (mobiliari,
cortines, moqueta, etc.)


Factors de risc: contaminants químics, físics i biològics en un edifici malalt i aspectes psicosocials:

El que defineix la síndrome de l’edifici malalt és el seu origen multicausal. Això vol dir que existeixen diferents factors que actuen de manera combinada i donen lloc a una situació d’insatisfacció.

Els factors que sovint contribueixen a l’aparició d’aquesta
síndrome són:

— El deteriorament de la qualitat de l’aire interior, a causa de la presència de
contaminants químics i/o biològics i d’una ventilació inadequada.

— Els agents físics, com el soroll, la il•luminació o l’ambient tèrmic.

— Els factors psicosocials, com l’organització del treball, que inclou diferents aspectes, com ara el contingut de les tasques, el desenvolupament professional o el repartiment de la feina, capaços de generar una insatisfacció que pot manifestar -se a través de les
queixes o molèsties que caracteritzen la síndrome.

-Biològics: bacteris, fongs, espores, toxines, àcars.

Investigació d’un edifici malalt

Identificació de riscos: inspecció, mostreig i anàlisi de contaminants. Mètodes d’avaluació i criteris de valoració


El protocol d’actuació per avaluar la possibilitat d’existència d’una síndrome de l’edifici malalt té les següents fases:

1. Informació general de l’edifici.

En primer lloc, cal recollir tota la informació relativa
a l’edifici: nombre de plantes i distribució; utilització i activitats; construcció, acabats,materials utilitzats en la construcció de l’edifici i en els seus revestiments, decoració,etc.; entorn i activitats que s’hi desenvolupen; sistemes de ventilació/cl imatització i tipus.

2. Inspecció.

Cal fer una inspecció exhaustiva dels aspectes següents:
— Sistema de ventilació/climatització de l’edifici, que pot ser una font de problemes de qualitat de l’aire.
— Recerca de fonts de soroll, que pot ser exterior, procedent d’instal•lacions de
l’edifici, produït per persones, etc.
— Recerca de fonts de vibracions.
— Recerca de fonts de camps electromagnètics i electrostàtics.
— Enllumenat de l’edifici.
— Recerca de fonts de contaminació biològica: aire exterior, sis temes de climatització,humificadors, materials de l’edifici, ocupants, plantes, etc.

3. Avaluació de la qualiltat de l’aire.

L’avaluació de la qualitat de l’aire, mitjançant l’instrumental adient, ha de considerar els paràmetres següents: temperatura, hu mitat relativa, corrent d’aire, aportació d’aire fresc i presència de diòxid de carboni o monòxid de carboni.

4. Avalució de contaminants específics.

Pot existir la sospita de contaminació per agents químics. En aquest cas, s’han d’efectuar les mesures es pecífiques per determinar -ne la concentració. Els agents químics més habituals són: formaldehid, procedent del mobiliari; matèria particulada (pols); fibra de vidre, amiant i altres fibres procedents de materials aïllants; diòxid de sofre, procedent de pro cessos de combustió; sulfur d’hidrogen; diòxid de nitrogen, procedent de processos de combustió; ozó, procedent de fotocopiadores i impressores làser; plaguicides, procedents d’actuacions de control de plagues; contaminants biològics, etc.

Un cop fetes les mesures, cal comparar-les amb els criteris de valoració per valorar la seva perillositat.

Mesures correctores i de prevenció

Dins de les mesures correctores i de prevenció cal destacar: l’eliminació del
contaminant o de les seves fonts de producció; la substitució de materials o l’ús
deliberat de materials menys perillosos; en relació amb el disseny, una millor selecció dels materials, dels mètodes de manteniment i dels espais; ordre i neteja a fons; la garantia del bon manteniment de la maquinària (climatització, llum ultraviolada...); informació i formació; millora de la ventilació, per tenir co ntrolats els contaminants per dilució i garantir un aire net.

Ajuda externa

Si el problema persisteix després que ha identificat i rectificat les fonts òbvies o si es requereix atenció immediata, cal buscar ajuda externa. Els professionals de la higiene industrial i la de ventilació són els especialistes per a la resolució de problemes amb, per exemple, la qualitat de l'aire interior.

En alguns casos, es requereix a més assistència medica, il•luminació, disseny acústic o psicologia. Ha de buscar experts amb experiència professional comprovada en "Edificis Malalts". L'habilitat d'investigació i de percepció només es desenvolupa amb l'experiència i l'educació permanent en un camp que evoluciona ràpidament.

Hi ha una llista d'assessors d'higiene industrial que es publicada dues vegades a l'any a la revista American Industrial Hygiene Association Journal, telèfon (703) 849-8888.

Avís!!!! Contractar amb algú que realitzi un estudi mal concebut pot resultar pitjor que una pèrdua de diners i temps; pot portar conclusions errònies i a realitzar canvis i esforços costosos sense necessitat.

Per a acabar, aquí us deixo enllaçat un cas que va passar a Barcelona a l'edifici de Gas Natural

Fonts consultades:
OMS
Cienladrillos.com
Higieneambiental.com
Monografías
NTP 289

jueves, 29 de abril de 2010

BASES DE DADES 3T


Per a la el.laboració de la base de dades de les empreses que necessiten Servei de Prevenció Intern, ús puc dir que he demanat informació a....:

1.- Departament de treball de Tarragona
2.- Diputació de Tarragona
3.- Cambra del comerç de Tortosa i Reus
4.- 2 empreses d'inserció laboral
5.- Centre de Seguretat i Salut Laboral de Tarragona
6.- 012
7.- Consell Comarcal del Baix Ebre
8.- Idescat
9.- Ine
10.- Einforma.com
11.- Tresoreria (a Tortosa)
12.- Pimec's de Tarragona.

A totes he obtingut la mateixa informació.... per un motiu o per un altre, no m'han sapigut/pogut/volgut donar lo que jo els demanava.
De totes formes, no ens desesperem: he pogut saber, mitjançant la informació obtinguda de tots aquests llocs, que lo que busquem nosaltre, ho podriem trobar a l'Anuari ACICSA....

Aquest anuari, en principi, surt cada any, com el seu nom indica, i dona la informació que precisem. La dóna, previ pagament de certa quantitat d'euros... la qual cosa m'ha fet buscar a les biblioteques de Tortosa, mitjançant un contacte que hi tinc, la manera d'accedir-hi gratuïtament.

I la resposta que he obtingut al CCUC (Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya)és que l'exemplar gratuït més proper que tenim, està a la Biblioteca pública de Barcelona. Si algú hi està interessat i passa per Barcelona, ja ho sap.

Això és tot amics.

jueves, 11 de marzo de 2010

El Sistema Nerviós Central (SNC)


El sistema nerviós humà, és sense cap dubte, el dispositiu més complexe ideat per la naturalesa. No sol controla tots els processos que ocorren al nostre cos rebent informació de les diferents parts del mateix i enviant instruccions perquè la maquinària funcioni correctament, sinó que també ens permet interaccionar amb el medi ambient, rebent, processant i emmagatzemant els estímuls rebuts dels sentits.

El nostre tema a tractar, és el Sistema Nerviós Central, compost per l'encèfal i la medul·la espinal, que per a què us feu una idea de la improtacia que té, només us diré que la mare Naturalesa, va crear el crani i la columna vertebral per a protegir-los!!!!!

El sistema nerviós (i en particular el cervell) constitueix una central d'intel·ligència responsable que puguem aprendre, recordar, raonar, imaginar, crear i gaudir de sentiments.

Totes aquestes funcions són realitzades per un conjunt d'òrgans que en total no pesen més de dos quilos però que contenen diversos milers de milions d'elements bàsics, les neurones.


Per a parlar del SNC, m'agradaria anomenar les meninges, capes de teixit encarregades de protegir-lo.

Hi ha tres capes meníngies:

1.Duramàter: És la capa més externa i la més forta.

2.Aracnoide: Està per sota de la duramàter. Entre aquesta meninge i la duramàter hi ha l’espai subdural.

3.Piamàter: És una capa molt fina i transparent que està íntimament adherida al sistema nerviós central, el qual recobreix. Entre l’aracnoide i la piamàter, hi ha l’espai subaracnoïdal, que conté líquid cefaloraquidi.

A continuació, parlarem de l'anatomía i la fisiología del SNC per separat. Primer ho farem de l'encèfal i després de la medul·la espinal.

Fonts consultades:
Monografías
IQBInfermera Virtual
Viquipèdia
El cuerpo humano (Ed. Plaza & Janés)
Diccionari enciclopèdic de Medicina (Enc. Catalana)

L'encèfal



L’encèfal consta de quatre parts principals: el tronc de l’encèfal, el cerebel, el diencèfal i el cervell.

El tronc de l’encèfal consta de tres parts: el bulb raquidi, la protuberància i el mesencèfal.

El bulb raquidi és la part de l’encèfal que s’uneix a la medul·la espinal i constitueix la part inferior del tronc encefàlic. En el bulb es localitzen els fascicles ascendents (sensorials) i els descendents (motors), que comuniquen la medul·la espinal amb l’encèfal, a més de nombrosos nuclis o centres (masses de substància grisa) que regulen diverses funcions vitals, com ara la funció respiratòria, els batecs cardíacs i el diàmetre vascular. Altres centres regulen funcions no vitals com el vòmit, la tos, l'esternut, el singlot i la deglució.
La protuberància està situada immediatament per sobre del bulb i, igual que el bulb, està composta per nuclis i fascicles ascendents (sensorials) i descendents (motors). Conté nuclis que participen, juntament amb el bulb, en la regulació de la respiració.
El mesencèfal s’estén des de la protuberància fins al diencèfal i, igual que el bulb i la protuberància, conté nuclis i fascicles. Entre els nuclis que comprèn el mesencèfal hi ha les dues substàncies negres i els dos nuclis vermells, que participen en la regulació de l'activitat muscular.

En el tronc de l’encèfal també se situa la formació reticular. Aquest sistema s’encarrega de mantenir la consciència i el despertar.

El cerebel ocupa la porció posterior inferior de la cavitat cranial. La funció principal del cerebel és la coordinació dels moviments, de la postura i de l’equilibri.

El diencèfal se situa entre el tronc de l’encèfal i el cervell. Consta de dues parts principals: el tàlem i l’hipotàlem.
El tàlem constitueix la principal estació per als impulsos sensorials que arriben a l'escorça cerebral des de la medul·la espinal, el tronc de l'encèfal, el cerebel i altres parts del cervell. A més, exerceixen una funció essencial en la consciència i l'adquisició de coneixements, és a dir, en la cognició, i participen en el control de les emocions, la memòria, les accions motores voluntàries i el desvetllament. L’hipotàlem és un dels principals reguladors de l'homeòstasi. Regula la contracció del múscul llis i del múscul cardíac, així com les secrecions de moltes glàndules. A més, intervé en les emocions i en el comportament, la ingesta de begudes i aliments, la temperatura corporal i els ritmes circadiaris.

El cervell constitueix la major part de l’encèfal i es recolza en el diencèfal i el tronc de l’encèfal.
Consta de l’escorça cerebral (capa superficial de substància grisa), la substància blanca (subjacent a l’escorça cerebral) i els nuclis estriats (situats a la part més profunda de la substància blanca).
El cervell és el bressol de la intel·ligència, permet als éssers humans llegir, escriure, parlar, fer càlculs, compondre música, recordar el passat, planejar el futur i imaginar allò que no ha existit.

Si voleu aprofundir al tema cervell.....

Algunes curiositats interessants també les podeu saber:
*50 curiositats sobre el cervell

Dins de l'enfèfal, també creiem apropiat parlar de:

1.-Àrees funcionals de l’escorça cerebral
Les funcions del cervell són nombroses i complexes. En general, el còrtex es divideix en tres grans àrees funcionals: àrees sensorials (reben i interpreten impulsos relacionats amb les sensacions); àrees motores (inicien moviments), i àrees d’associació (funcions d’integració més complexes, com memòria, emocions, etc.).

2.-Sistema límbic
El sistema límbic es compon d’un anell d’estructures que envolta la part superior del tronc de l’encèfal, en el límit intern del cervell y el sòl del diencèfal. La seva funció primordial és el control de les emociones, com ara el dolor, el plaer, la docilitat, l’afecte i la ira.

3.-Dominància cerebral
Encara que els hemisferis dret i esquerre són raonablement simètrics, hi ha diferències funcionals entre tots dos, perquè, tot i compartir moltes funcions, també s’especialitzen en d’altres. Per aquest motiu, es produeix una dominància de l’hemisferi esquerre en el llenguatge parlat i escrit, en les habilitats numèriques i científiques i en el raonament. A la inversa, l’hemisferi dret és més important en les habilitats musicals, en la percepció espacial o en el reconeixement del propi cos.

Fonts consultades:
Healthlibrary
Universitat Autònoma de Madrid
IQB: Medicciclopedia
Infermera virtual
Viquipèdia
El cuerpo humano (Ed. Plaza & Janés)
Diccionari enciclopèdic de Medicina (Enc. Catalana)

La medul·la espinal


La medul·la espinal, és un cordó blanc brillant que es mesura entre uns 45 i 50cms de longitud i pesa entre 26 i 30 g, està allotjada en l'interior del conducte vertebral que formen les vèrtebres i certs lligaments.

En l'ésser humà adult, s'estén des de la base del crani fins a la segona vèrtebra lumbar. Per sota d'aquesta zona es comença a reduir fins i tot formar una espècie de cordó cridat filum terminal, prim i fibrós i que conté poca matèria nerviosa.

La medul·la espìnal està dividida de forma parcial en dues meitats laterals per un solc mig cap a la part dorsal i per una clivella ventral cap a la part anterior; de cada costat de la medul·la sorgeixen 31 parells de nervis espinals, cada uns dels quals té una arrel anterior i una altra de posterior.

En un tall transversal es poden observar dues substàncies: Una àrea central de substància grisa i una àrea externa de substància blanca.

La substància grisa són majoritàriament interneurones, que són aquelles que transmeten senyals dins del sistema nerviós central, cossos cel·lulars de neurones motrius i cèl·lules glials; està plena de fluid cefaloráquidi.

La substància blanca consta principalment de fibres nervioses llargues proveïdes d'embolcall de mielina que recorren cap a dalt i cap a baix la medul·la espinal a intervals regularment distribuïts, i en cada costat de la medul·la espinal, es troben 31 parells de projeccions que representen les arrels nervioses. Aquestes s'uneixen directament per formar els nervis mixtos del sistema nerviós perifèric.

La medul·la espinal efectua dues funcions principals de la coordinació nerviosa;

*funció reflexiva: la medul·la intervé en els actes involuntaris o inconscients com per exemple, el salt sobtat que provoca un ensurt inesperat o el cop al genoll que fa estendre la cama; per a que l'acció s'efectuï eficaçment no es requereix que l'encèfal rebi o enviï impulsos nerviosos. El reflex requereix l'estimulació de moltes neurones motrius en el moment precís i alhora la inhibició de d'altres. En aquests actes no participa la voluntat.

*funció conductora: la informació nerviosa que arriba a la medul·la espinal, a través de les neurones sensorials, pot ser transmesa al llarg de la medul·la mitjançant les neurones associades. Els impulsos procedents de l'encèfal viatgen a través de la medul·la espinal, travessen altres neurones associades, abandonen la medul·la i continuen per les neurones motrius com un reflex simple, poden girar i ascendir cap a l'encèfal o poden fer ambdues coses.


Fonts consultades:
IQB
Proyecto Biosfera
Rena
Viquipèdia
El cuerpo humano (Ed. Plaza & Janés)
Diccionari enciclopèdic de Medicina (Enc. Catalana)

domingo, 7 de marzo de 2010

Sistema Nerviós Perifèric


El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu.
El SNA consta del sistema simpàtic i del parasimpàtic: resumint i de manera molt simple, podriem dir que el simpàtic activa totes les funcions orgàniques (és actiu), mentre que el parasimpàtic protegeix i modera la despesa d'energia.



El sistema nerviós somàtic és aquella part del sistema nerviós perifèric capaç de ser controlada pel propi organisme a voluntat. Està format per:

*Nervis cranials: aquests són els que envien informació sensorial procedent del coll i el cap cap al sistema nerviós central. Reben ordres motores per al control de la musculatura esquelètica del coll i el cap.

*Nervis espinals, que són els que envien informació sensorial (tacte, dolor) del tronc i les extremitats cap al sistema nerviós central a través de la medul·la espinal. També envien informació de la posició i l'estat de la musculatura i les articulacions del tronc i les extremitats a través de la medul la espinal. Reben ordres motores des de la medul·la espinal per al control de la musculatura esquelètica.

El sistema nerviós autònom o SNA controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, com ara el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, l'excreció, etc. Està constituït per alguns nervis cranials i raquidis.

L'SNA es compon del sistema nerviós simpàtic i del sistema nerviós parasimpàtic.

El sistema nerviós simpàtic és una branca del sistema nerviós autònom, juntament amb el sistema nerviós entèric i el sistema nerviós parasimpàtic. Sempre està actiu en un nivell basal (anomenat to simpàtic) i es torna més actiu durant els moments d'estrès. Les seves accions durant la resposta a l'estrès inclouen la lluita-o-fugida.

El sistema nerviós parasimpàtic és una divisió del sistema nerviós autònom amb el sistema nerviós simpàtic i el sistema nerviós entèric. Les accions del sistema nerviós parasimpàtic podriem dir, que són descansar i digerir.

Malalties del SNC en el treball


Els accidents de treball, algunes enfermetats infeccioses adquirides a causa del treball i alguna intoxicació professional poden causar algun transtorn passatger o permanent al SNC, al SNP o a l'esfera psíquica.

Per la seva improtància i freqüència al món del treball, anomenarem especialment:
* Transtorns psíquics i al SNC provocats per la fatiga
* Rampes (calambre) professional.
* Distonía neurovegetativa.
* Embriagament d les grans profunditats.
* Síndrome de l'embriagament en intoxicacions agudes
* Transtorns mentals d'origen tòxic
* Moviments anormals:
-Síndrome estriat (Parkison professional)
-Síndrome cerebelós
-Alteracions provocades pel bromur de metil
-Alteracions provocades pels borats
* Síndromes medul.lars
* Polineuritis
* Nervis craneals.

Cal remarcar també, que totes elles són poc freqüents.

Clicant aquí podreu accedir al llistat de la classificació internacional de malalties professionals. El tema que ens ocupa, està en el punt 6.


Fonts consultades:
Medicina del trabajo (E. MASSON)
Classificació internacional de malalties professionals

martes, 2 de marzo de 2010

Multimedia

Aquesta part del blog, anirà destinada a presentar algun video sobre la temàtica tractada anteriorment.

A la secció de videos, en trobarem 4 sobre el tema que ens ocupa.