Investigació d’un edifici malalt

Identificació de riscos: inspecció, mostreig i anàlisi de contaminants. Mètodes d’avaluació i criteris de valoració


El protocol d’actuació per avaluar la possibilitat d’existència d’una síndrome de l’edifici malalt té les següents fases:

1. Informació general de l’edifici.

En primer lloc, cal recollir tota la informació relativa
a l’edifici: nombre de plantes i distribució; utilització i activitats; construcció, acabats,materials utilitzats en la construcció de l’edifici i en els seus revestiments, decoració,etc.; entorn i activitats que s’hi desenvolupen; sistemes de ventilació/cl imatització i tipus.

2. Inspecció.

Cal fer una inspecció exhaustiva dels aspectes següents:
— Sistema de ventilació/climatització de l’edifici, que pot ser una font de problemes de qualitat de l’aire.
— Recerca de fonts de soroll, que pot ser exterior, procedent d’instal•lacions de
l’edifici, produït per persones, etc.
— Recerca de fonts de vibracions.
— Recerca de fonts de camps electromagnètics i electrostàtics.
— Enllumenat de l’edifici.
— Recerca de fonts de contaminació biològica: aire exterior, sis temes de climatització,humificadors, materials de l’edifici, ocupants, plantes, etc.

3. Avaluació de la qualiltat de l’aire.

L’avaluació de la qualitat de l’aire, mitjançant l’instrumental adient, ha de considerar els paràmetres següents: temperatura, hu mitat relativa, corrent d’aire, aportació d’aire fresc i presència de diòxid de carboni o monòxid de carboni.

4. Avalució de contaminants específics.

Pot existir la sospita de contaminació per agents químics. En aquest cas, s’han d’efectuar les mesures es pecífiques per determinar -ne la concentració. Els agents químics més habituals són: formaldehid, procedent del mobiliari; matèria particulada (pols); fibra de vidre, amiant i altres fibres procedents de materials aïllants; diòxid de sofre, procedent de pro cessos de combustió; sulfur d’hidrogen; diòxid de nitrogen, procedent de processos de combustió; ozó, procedent de fotocopiadores i impressores làser; plaguicides, procedents d’actuacions de control de plagues; contaminants biològics, etc.

Un cop fetes les mesures, cal comparar-les amb els criteris de valoració per valorar la seva perillositat.