Síndrome de l’edifici malalt

Introducció, característiques i símptomes

L’opinió popular de l’”edifici malalt” sol associar aquest síndrome a una construcció mal feta o mal planejada. Curiosament no és així, sinó al contrari, els més moderns edificis d'oficines, els més ben pensats i construïts amb major luxe, són els que donen major índex de casos.

A partir dels setanta, es va començar a detectar que a certs edificis s'observava una major incidència de cefalees, irritació de mucoses i sensació de fatiga.
Curiosament, aquests símptomes es produïen amb més freqüència en edificis d'oficines moderns. Estudis posteriors, detectàren certa relació entre la síndrome de l'"Edifici malalt" i les tècniques de substitució de la ventilació natural per sistemes centralitzats d'aire condicionat.

A mode d’apunt, m’agradaria fer constar també, que l'OMS, estima que la síndrome afecta entre un 10% i un 30% dels ocupants d'un 30% dels edificis moderns.
Els símptomes detectats són:

-- Irritació d'ulls, nas i coll.
-- Sequedat de pell i mucoses.
-- Eritema cutània.
-- Fatiga mental, somnolència.
-- Cefalees, vertígens.
-- Major incidència d'infeccions de vies respiratòries altes.
-- Dificultat respiratòria, panteix, ronquera, asma, disfonia, tos.
-- Alteracions del gust i de l'olfacte.
-- Nàusees.

Els símptomes se solen confondre amb grips o refredats, congestió, mareigs, cansament, irritació dels ulls, el nas i el coll, i patologies d’índole similar.
Normalment, s'associen al lloc de treball, solament si afecten simultàniament a diversos empleats o si tenen una persistència no raonable.
També poden relacionar-se fàcilment, a la jornada laboral, doncs augmenten amb l’estada al lloc de treball i milloren en abandonar-lo, arribant a desaparèixer durant les vacances.
Altres vegades hi pot haver reaccions al•lèrgiques.

Un únic factor responsable del malestar és fàcilment perceptible, però si actuen alguns i més si ho fan de forma intermitent, fan difícil la seva detecció.
Las causes, poden procedir igualment de dins que de fora de l'edifici, de materials químics, bacteris, fongs, el pol•len i la pols, la temperatura, la humitat, la il•luminació, el soroll, l'estrès personal i el relacionat amb el treball|feina i condicions de salut preexistents …

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’ edifici malalt com aquell edifici en el qual les queixes degudes al malestar i als problemes de salut són més freqüents que les raonablement esperables, és a dir, de més del 20 % dels treballadors.

El denominador comú d’aquests edificis és:

— Són edificis dotats de sistemes de ventilació i climatització forçada de l’aire.
— Amb caràcter general les finestres no són practicables.
— Practiquen l’estalvi energètic amb renovació/climatització que varia segons l’època
de l’any.
— El clima interior és homogeni i es manté habitualment càlid.
— Bona part de la seva superfície interior està recoberta per materials tèxtils (mobiliari,
cortines, moqueta, etc.)


Factors de risc: contaminants químics, físics i biològics en un edifici malalt i aspectes psicosocials:

El que defineix la síndrome de l’edifici malalt és el seu origen multicausal. Això vol dir que existeixen diferents factors que actuen de manera combinada i donen lloc a una situació d’insatisfacció.

Els factors que sovint contribueixen a l’aparició d’aquesta
síndrome són:

— El deteriorament de la qualitat de l’aire interior, a causa de la presència de
contaminants químics i/o biològics i d’una ventilació inadequada.

— Els agents físics, com el soroll, la il•luminació o l’ambient tèrmic.

— Els factors psicosocials, com l’organització del treball, que inclou diferents aspectes, com ara el contingut de les tasques, el desenvolupament professional o el repartiment de la feina, capaços de generar una insatisfacció que pot manifestar -se a través de les
queixes o molèsties que caracteritzen la síndrome.

-Biològics: bacteris, fongs, espores, toxines, àcars.