viernes, 30 de abril de 2010

Síndrome de l’edifici malalt


Introducció, característiques i símptomes

L’opinió popular de l’”edifici malalt” sol associar aquest síndrome a una construcció mal feta o mal planejada. Curiosament no és així, sinó al contrari, els més moderns edificis d'oficines, els més ben pensats i construïts amb major luxe, són els que donen major índex de casos.

A partir dels setanta, es va començar a detectar que a certs edificis s'observava una major incidència de cefalees, irritació de mucoses i sensació de fatiga.
Curiosament, aquests símptomes es produïen amb més freqüència en edificis d'oficines moderns. Estudis posteriors, detectàren certa relació entre la síndrome de l'"Edifici malalt" i les tècniques de substitució de la ventilació natural per sistemes centralitzats d'aire condicionat.

A mode d’apunt, m’agradaria fer constar també, que l'OMS, estima que la síndrome afecta entre un 10% i un 30% dels ocupants d'un 30% dels edificis moderns.
Els símptomes detectats són:

-- Irritació d'ulls, nas i coll.
-- Sequedat de pell i mucoses.
-- Eritema cutània.
-- Fatiga mental, somnolència.
-- Cefalees, vertígens.
-- Major incidència d'infeccions de vies respiratòries altes.
-- Dificultat respiratòria, panteix, ronquera, asma, disfonia, tos.
-- Alteracions del gust i de l'olfacte.
-- Nàusees.

Els símptomes se solen confondre amb grips o refredats, congestió, mareigs, cansament, irritació dels ulls, el nas i el coll, i patologies d’índole similar.
Normalment, s'associen al lloc de treball, solament si afecten simultàniament a diversos empleats o si tenen una persistència no raonable.
També poden relacionar-se fàcilment, a la jornada laboral, doncs augmenten amb l’estada al lloc de treball i milloren en abandonar-lo, arribant a desaparèixer durant les vacances.
Altres vegades hi pot haver reaccions al•lèrgiques.

Un únic factor responsable del malestar és fàcilment perceptible, però si actuen alguns i més si ho fan de forma intermitent, fan difícil la seva detecció.
Las causes, poden procedir igualment de dins que de fora de l'edifici, de materials químics, bacteris, fongs, el pol•len i la pols, la temperatura, la humitat, la il•luminació, el soroll, l'estrès personal i el relacionat amb el treball|feina i condicions de salut preexistents …

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’ edifici malalt com aquell edifici en el qual les queixes degudes al malestar i als problemes de salut són més freqüents que les raonablement esperables, és a dir, de més del 20 % dels treballadors.

El denominador comú d’aquests edificis és:

— Són edificis dotats de sistemes de ventilació i climatització forçada de l’aire.
— Amb caràcter general les finestres no són practicables.
— Practiquen l’estalvi energètic amb renovació/climatització que varia segons l’època
de l’any.
— El clima interior és homogeni i es manté habitualment càlid.
— Bona part de la seva superfície interior està recoberta per materials tèxtils (mobiliari,
cortines, moqueta, etc.)


Factors de risc: contaminants químics, físics i biològics en un edifici malalt i aspectes psicosocials:

El que defineix la síndrome de l’edifici malalt és el seu origen multicausal. Això vol dir que existeixen diferents factors que actuen de manera combinada i donen lloc a una situació d’insatisfacció.

Els factors que sovint contribueixen a l’aparició d’aquesta
síndrome són:

— El deteriorament de la qualitat de l’aire interior, a causa de la presència de
contaminants químics i/o biològics i d’una ventilació inadequada.

— Els agents físics, com el soroll, la il•luminació o l’ambient tèrmic.

— Els factors psicosocials, com l’organització del treball, que inclou diferents aspectes, com ara el contingut de les tasques, el desenvolupament professional o el repartiment de la feina, capaços de generar una insatisfacció que pot manifestar -se a través de les
queixes o molèsties que caracteritzen la síndrome.

-Biològics: bacteris, fongs, espores, toxines, àcars.

Investigació d’un edifici malalt

Identificació de riscos: inspecció, mostreig i anàlisi de contaminants. Mètodes d’avaluació i criteris de valoració


El protocol d’actuació per avaluar la possibilitat d’existència d’una síndrome de l’edifici malalt té les següents fases:

1. Informació general de l’edifici.

En primer lloc, cal recollir tota la informació relativa
a l’edifici: nombre de plantes i distribució; utilització i activitats; construcció, acabats,materials utilitzats en la construcció de l’edifici i en els seus revestiments, decoració,etc.; entorn i activitats que s’hi desenvolupen; sistemes de ventilació/cl imatització i tipus.

2. Inspecció.

Cal fer una inspecció exhaustiva dels aspectes següents:
— Sistema de ventilació/climatització de l’edifici, que pot ser una font de problemes de qualitat de l’aire.
— Recerca de fonts de soroll, que pot ser exterior, procedent d’instal•lacions de
l’edifici, produït per persones, etc.
— Recerca de fonts de vibracions.
— Recerca de fonts de camps electromagnètics i electrostàtics.
— Enllumenat de l’edifici.
— Recerca de fonts de contaminació biològica: aire exterior, sis temes de climatització,humificadors, materials de l’edifici, ocupants, plantes, etc.

3. Avaluació de la qualiltat de l’aire.

L’avaluació de la qualitat de l’aire, mitjançant l’instrumental adient, ha de considerar els paràmetres següents: temperatura, hu mitat relativa, corrent d’aire, aportació d’aire fresc i presència de diòxid de carboni o monòxid de carboni.

4. Avalució de contaminants específics.

Pot existir la sospita de contaminació per agents químics. En aquest cas, s’han d’efectuar les mesures es pecífiques per determinar -ne la concentració. Els agents químics més habituals són: formaldehid, procedent del mobiliari; matèria particulada (pols); fibra de vidre, amiant i altres fibres procedents de materials aïllants; diòxid de sofre, procedent de pro cessos de combustió; sulfur d’hidrogen; diòxid de nitrogen, procedent de processos de combustió; ozó, procedent de fotocopiadores i impressores làser; plaguicides, procedents d’actuacions de control de plagues; contaminants biològics, etc.

Un cop fetes les mesures, cal comparar-les amb els criteris de valoració per valorar la seva perillositat.

Mesures correctores i de prevenció

Dins de les mesures correctores i de prevenció cal destacar: l’eliminació del
contaminant o de les seves fonts de producció; la substitució de materials o l’ús
deliberat de materials menys perillosos; en relació amb el disseny, una millor selecció dels materials, dels mètodes de manteniment i dels espais; ordre i neteja a fons; la garantia del bon manteniment de la maquinària (climatització, llum ultraviolada...); informació i formació; millora de la ventilació, per tenir co ntrolats els contaminants per dilució i garantir un aire net.

Ajuda externa

Si el problema persisteix després que ha identificat i rectificat les fonts òbvies o si es requereix atenció immediata, cal buscar ajuda externa. Els professionals de la higiene industrial i la de ventilació són els especialistes per a la resolució de problemes amb, per exemple, la qualitat de l'aire interior.

En alguns casos, es requereix a més assistència medica, il•luminació, disseny acústic o psicologia. Ha de buscar experts amb experiència professional comprovada en "Edificis Malalts". L'habilitat d'investigació i de percepció només es desenvolupa amb l'experiència i l'educació permanent en un camp que evoluciona ràpidament.

Hi ha una llista d'assessors d'higiene industrial que es publicada dues vegades a l'any a la revista American Industrial Hygiene Association Journal, telèfon (703) 849-8888.

Avís!!!! Contractar amb algú que realitzi un estudi mal concebut pot resultar pitjor que una pèrdua de diners i temps; pot portar conclusions errònies i a realitzar canvis i esforços costosos sense necessitat.

Per a acabar, aquí us deixo enllaçat un cas que va passar a Barcelona a l'edifici de Gas Natural

Fonts consultades:
OMS
Cienladrillos.com
Higieneambiental.com
Monografías
NTP 289

jueves, 29 de abril de 2010

BASES DE DADES 3T


Per a la el.laboració de la base de dades de les empreses que necessiten Servei de Prevenció Intern, ús puc dir que he demanat informació a....:

1.- Departament de treball de Tarragona
2.- Diputació de Tarragona
3.- Cambra del comerç de Tortosa i Reus
4.- 2 empreses d'inserció laboral
5.- Centre de Seguretat i Salut Laboral de Tarragona
6.- 012
7.- Consell Comarcal del Baix Ebre
8.- Idescat
9.- Ine
10.- Einforma.com
11.- Tresoreria (a Tortosa)
12.- Pimec's de Tarragona.

A totes he obtingut la mateixa informació.... per un motiu o per un altre, no m'han sapigut/pogut/volgut donar lo que jo els demanava.
De totes formes, no ens desesperem: he pogut saber, mitjançant la informació obtinguda de tots aquests llocs, que lo que busquem nosaltre, ho podriem trobar a l'Anuari ACICSA....

Aquest anuari, en principi, surt cada any, com el seu nom indica, i dona la informació que precisem. La dóna, previ pagament de certa quantitat d'euros... la qual cosa m'ha fet buscar a les biblioteques de Tortosa, mitjançant un contacte que hi tinc, la manera d'accedir-hi gratuïtament.

I la resposta que he obtingut al CCUC (Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya)és que l'exemplar gratuït més proper que tenim, està a la Biblioteca pública de Barcelona. Si algú hi està interessat i passa per Barcelona, ja ho sap.

Això és tot amics.